Aquest dissabte va ser un d’aquells dies que ens recorden per què fem tot això.

Després de mesos vivint al catio 1, els quatre gats que hi han estat fent el seu procés d’adaptació han començat una nova etapa: obrir la porta i deixar-los sortir lliurement. Però gestionar colònies obertes no és només “alliberar” gats. És un camí lent, pacient i ple de respecte pels seus temps.
Durant aquests mesos hem creat un espai segur perquè entenguessin que aquesta és casa seva. Que aquí tenen refugi, menjar, calma i persones que els cuiden. Aquest procés és essencial perquè, quan arribi el moment de sortir, decideixin quedar-se vivint a la colònia i no desapareguin espantats o desorientats.
Hem pogut gravar la reacció de tres d’ells en descobrir la llibertat després de tant de temps. Cada pas, cada mirada i cada instant emocionen profundament.

La Nala, la nostra preciosa gata negra, encara no ha volgut sortir. I està bé així. El catio continuarà obert perquè ella el sent com casa seva, el seu lloc segur. Cada gat té el seu ritme, les seves pors i la seva manera d’afrontar el món. Nosaltres només podem fer una cosa: estimar-los i respectar-los.
Veure’ls començar a explorar amb prudència, però sabent que tenen un lloc on tornar, és una de les coses més boniques que existeixen.
Gràcies a totes les persones que feu possible aquests processos tan invisibles però tan importants. Sense vosaltres, res d’això seria possible.