La Doroti pesa 330 grams. Té poc més de quatre setmanes i ja sap què és estar sola al carrer.
La vam trobar sense cap altre gat a prop. Tenia el cos ple de puces, els ulls amb infecció i les orelles amb àcars. És tan petita que hauria d’estar arraulida amb la seva mare, protegida i calenta.
Però aquesta és la realitat que ens trobem massa sovint: cadells que neixen entre brutícia i creixen sense les cures que necessiten. Cada rescat ens trenca una mica el cor. I, per molt que treballem, sabem que no podem arribar a tots els racons ni salvar-los tots.
Avui la Doroti ja no és sola. Però quants cadells continuen al carrer sense que ningú els vegi?













