Tot va començar amb la trucada de la Victòria: al passadís de casa seva del Progrés, hi havia una gata carey amb els seus cadells. Després de les gestions amb l’Ajuntament, la mare i un dels cadells van ser capturats per esterilitzar i els van tornar al carrer. Els altres una associació els van rescatar per buscar-los família. En canvi, els dos cadells negres, un cop més, semblava que no tenien la mateixa sort.

Quan la Victòria ens va dir que feia dies que no veia la mare, li vam demanar si podia agafar els petits. I ho va fer. Un d’ells era molt tímid, l’altre era dolç i molt proper. Vam tenir clar que no els separaríem: necessitaven créixer junts i un havia d’ajudar a l’altre.

I llavors va passar el que tant desitjàvem.
Van aparèixer en Lluís i la Clàudia, disposats ajudar-los.
Els ho vam explicar tot —les pors, la paciència que caldria— i no van dubtar. Volien ser la seva oportunitat.

Avui en Yuki i en Kira tenen una llar, unes mans que els cuiden i un futur segur. El que semblava incert ha fet un gir preciós.

Perquè sí, de vegades només cal una família per canviar-ho tot.