Hi ha històries que et trenquen el cor, però també et recorden per què no podem rendir-nos.

Aquesta mami va arribar a nosaltres amb sis cadells acabats de néixer. Sis petites vides que depenien completament d’ella. Sis esperances. Però el camí no ha estat fàcil… i avui només en queden tres. Els altres no han aconseguit tirar endavant, tot i els esforços, les cures i l’amor.

Perquè sí, fins i tot en les millors condicions, tirar endavant uns cadells és molt difícil. Ara estan acollits a casa de l’Alegria, protegits, amb atenció constant… i tot i així, la vida és fràgil.

Costa imaginar, doncs, què han de viure tantes mares al carrer. Sense refugi, sense menjar segur, sense assistència veterinària… lluitant soles per mantenir amb vida els seus petits.

Aquest patiment no és casual. Té un origen clar: la manca de responsabilitat humana.

Nosaltres no ens cansarem de dir-ho: esterilitzar és un acte d’amor i responsabilitat. Evita sofriment, evita morts invisibles, evita històries com aquesta.

Per ella. Pels tres que han sobreviscut. I pels que no ho han aconseguit.

No podem mirar cap a una altra banda.