Quan pensem en l’adopció d’en Jerry i l’Ot —avui Milo i Romeo— ens venen al cap tants records… Els vam tenir des de ben petits, quan encara cabien dins d’una mà i buscaven escalfor a cada racó. Dos cadells fràgils, dolços, que ens van ensenyar des del primer dia què vol dir estimar sense mesures.

En Jerry va ser el nostre petit lluitador. Durant molt de temps va estar delicat, i vam viure dies d’angoixa, de nits pendents d’ell, de pors i d’esperances barrejades. Però també vam viure el miracle de la seva força. Pas a pas, amb paciència, cures i molt d’amor, es va recuperar del tot. I veure’l tornar a jugar, a córrer, a mirar-nos amb aquells ullets plens de vida… va ser un regal immens.

L’Ot, sempre al seu costat, company inseparable, compartint abraçades, jocs i aquella complicitat que només tenen els germans d’ànima.

I avui, aquell parell de petits tan vulnerables són dos gats molt afortunats. Milo i Romeo comencen una nova etapa, envoltats d’amor. Hem trobat per ells una família fantàstica. La Tamara i el seu fill els han obert la porta de casa seva… però sobretot els han obert el cor.

No hi ha res més bonic que veure com una història que va començar amb fragilitat acaba amb esperança. Saber que tindran una llar plena de carícies, de jocs, de sofàs compartits i de matins tranquils al sol ens omple d’una felicitat serena.

Gràcies, de tot cor, a la Tamara i a la seva família per confiar, per estimar, per regalar-los aquesta oportunitat de vida.

Gràcies per convertir-vos en la seva nova casa.

Gràcies per fer que el final sigui, en realitat, un començament preciós.

Milo i Romeo, sempre portareu un trosset del nostre cor amb vosaltres. 💛