Hi ha històries que comencen amb una trucada inesperada i acaben remenant-nos el cor. La d’en Pitu és una d’aquestes.

Dijous vam rebre una trucada de la protectora de Sabadell. En Pitu havia arribat allà, i la persona que constava com a tutora era una senyora que anys enrere havia adoptat un gat amb nosaltres. Quan la vam localitzar ens va explicar que en Pitu feia 10 anys que vivia amb un molt bon amic seu i que, si havia acabat a la protectora, segur que alguna cosa no anava bé.

Aquella mateixa tarda vam anar a buscar en Pitu i li vam trobar una casa d’acollida.

Poc després vam saber què havia passat: el senyor amb qui vivia pateix Alzheimer i ja no podia continuar fent-se càrrec d’ell. La malaltia fins i tot li havia esborrat el record del que havia passat amb en Pitu.

Quants animals deuen viure situacions semblants? Quants gossos i gats comparteixen casa amb persones grans o malaltes que, amb el temps, ja no poden fer-se càrrec d’ells? I quantes vegades aquestes situacions passen desapercebudes?

Al darrere de moltes portes hi ha animals que també necessiten que algú els vegi.

I avui, en Pitu, sense saber-ho, ens ho ha recordat.