Aquest petit feia dies que estava al carrer, sempre al mateix lloc, al costat d’un bar on uns nois l’alimentaven, ell no marxava… dormia entre matolls, esperant algú que el mirés una mica més enllà.

I aquell algú va ser la Maria, a qui li va trencar l’ànima veure’l així. Va buscar ajuda, ens va escriure, i tot i que estem molt saturades de rescats (realment està sent un any molt dur 😿), no podíem mirar a una altra banda.

La idea era que la Maria l’acollís temporalment… però la vida ja tenia un altre pla, perquè ell no només ha trobat una casa — ha trobat una família. La Maria ha decidit adoptar-lo, estimar-lo i donar-li el futur que mereixia des del primer minut.

Avui ha passat revisió veterinària i l’hem testat, és negatiu, no porta microxip, tot fa pensar en un altre abandonament que no es pot justificar…

Però ell ja no torna al carrer.

Ara comença la seva vida de veritat.